Ahi no em vaig poder acomidarar de tots els nens, però ser que molt aviat hi tornaré, encara que hi sigui a fer una visita curta.

La tarda va esta moguda, en un primer moment per un conflicte que va passar el dia anterior, a un nen li van desaparèixer uns cromos de la mochilla, així que els educadors van aprofita l’hora del berenar quan hi eran quasi tots els nens per parlar-ne y buscar una solució, aquesta era que si no aparexien els cromos el dimarts, cada nen hauria de comprar un paquet per tal d’arribar a la quantitat de cromos que li faltaven. Els nens no hi estaven d’acord, ja que deien que ells no havien sigut i que no volien comprar-los. Crec que és una solució correcta, això farà també reflexionar als nens d’aquest fet i vuere que encara que siguin uns cromos el fet de robar no està bé.

L’hora del reforç va ser mogudet, els que feien informàtica hi eren molt tranquils, ja que feien algunes activitats de reforç però després podien jugar a jocs online, això fa que tinguin molt més interès per allò que estan fent, però aquells que feien deures no hi estaven molt concentrats, estaven pendents d’altres coses com ara: dels que hi eren als ordinadors, de parlar d’altres coses que no hi venien al cas, etc.

La tarda va anar relativament bé, el meu grup de reforç es va dividir en els que feien informàtica, els que feien deures i els de reforç. Mentre que a laltre sala hi era la voluntària amb el cap de pràctiques i en P i A. Van estar quasi tota la tarda cridant-se coses entre  Y (que hi era a la meva sala) i en A que hi era a l’altre. Encara no se que li pot passar en A, cada cop el veig molt més nervios i insultant als companys, ja sigui per “jugar” o per una baralla. Cal dir que fa tres dimecres que hem diu que s’ha barallat amb algun nen de l’escola i que l’han castigat, però tot això s’ho prent com una gràcia encara que li diguis tot el contrari.

A l’hora de sortir els nens, alguns d’ells es van quedar a dins la sala per que encara no hi eren els pares o perque estaven parlant amb l’educador corresponent del seu fill. Mentre que venien els pares els nens podien jugar algun joc de taula amb la resta de companys o amb els educadors.

Quan va acabar la reunió van començar a venir els nens, i comença l’hora de lloc. Me fixat que últimament els nens estàn molt nerviosos a l’hora del joc, sobretot els adolescents i com sempre en A. Vaig parlar d’això amb el cap de pràctiques i em va dir que encara no havia pogut parlar amb ell, però que cada cop el veia molt més nervios i que no para de fer el xivarri i la nosa als demés companys.

L’estona de reforç i dels deures va ser molt tranquil·la, cadascun va fer la seva feina i sense cap problema, encara que la H, estaba molt desconcentrada i estava més pendent del que feien els demés que el que li estaba explicant.

L’hora de sopar va ser molt tranquil·la, encara que el que hi havia no els hi agradava gens, però veig que cada vegada es queixen més i s’ho menjen sense cap queixa.

Durant aquesta estona en A no parava de cridar l’atenció dient paraulotes, com ells sap que no ho podia dir continuava dient-les. Hi havia moments que es concentrava però quan deia alguna gracia no parava de repetir-la. També vaig notar que quan t’agafava o feia amb força i molt neguitós.

Quan va acabar aquesta estona de reforç, en M em va preguntar com va estar, li vaig dir que li notava molt neguitós; llavors ell em va comentar que porta així uns dies, pensa que té algun problema a l’escola o a casa seva i que intentaria tenir una tutoria individualitzada amb ell per intentar saber que li passa i poder ajudar-lo a tranquil·litzar-se per poder-se concentrar millor.

També aquesta actitud fa que els demés s’enfadin amb ell o comenci una barralla, per auqest motiu és molt necessari parlar amb ell i comprendre el que li passa.

Cal dir que aquest projecte no funciona apart del centre, és a dir, tots els educadors del centre obert coneixen a tots els nois i noies i totes les seves vivències que porten a sobre, trobo que és molt satisfactori pels adolescents que venen, ja que no només tenen el punt de referència en la mestra, sinó també en el grup d’educadors.

La malloria dels nens són de pares separats i durant l’any mantenen més contacte amb un del membre de la família, llavors quan arriba qualsevol festa, com ara: Nadal, Setmana Santa, algun pont… aquest se’n van amb amb el pare o mare que no veuen molt sovint. Molts d’ells no volen anar per qüestions X, però tenen l’obligació d’anar-hi, ja que són menors d’edat.

Quan aquest tornen, veiem que estan molt alterats, i el seu procés educatiu retorna pitjo de com hi era al centre, inclós m’he fitxat en un del nens de que quan li passa torna molt més callat i quasi no es relaciona amb cap nen. D’aquesta manera haurem de intentar que el nen arribi fins els objectius que haviem aconseguit a partir de fer noves tutories, intentar que millori tan en els estudis com en les relacions…

 Un cop van recollir els tallers va començar una obra de teatre que feien a la plaça, en ella explicaven la llegenda de Sant Jordi, però d’una forma diferent.

Quanva terminar l’acte ens vam dirigir cap el centre, pero no va ser una bona tornada; els nens estavens esbarrats, cridaners i no paraven de barrelar-se entre ells.

Un cop arribat al centre en M, va agafar un per un a cada nen per parlar-ne del que hi havia passat. Trobo bé el gest d’agafar-los un per un i no parlar-ho en conjunt, ja que segurament començarien a barallar-se de qui havia començat.

Quan acabaven de parlar amb ell, els educadors li donaven una rosa per familia com motiu de celebració d’aquesta diada

Els educadors tenen molta tasca a fer, nosaltres en les pràctiques només veiem la punta del iceberg, però tot el que hi ha per sota és molta feina. Aquest fan un seguiment trimestralment per cada nen, és a dir, cada educador farà l’avaluació dels 10 nens que tenen i veure si han assolit els objectius desitjats o aquells que prioritzen més.

Aquí et comences a donar que n’hi ha molta feina a fer com ara: parla amb els serveis socials, parlar amb les professor del col·legi, amb familiars, etc. per tal de poder millorar diferents àrees de la persona.

Quan va acabar la tarda vaig parlar amb en M de tot el que havia passat en l’aula amb en P i en A, li vaig dir com havia passat tot; Veig que són dos nens molt nerviosos, però sobretot m’estranya’t l’actitud d’en A, ja que normalment no te aquest tipus de comportament. Quan li vaig dir a en M, va dir que té aquest comportament sempre que ve de les vacances, ja que el àmbit familiar no és molt favorable i ve molt més nerviós que d’altres vegades.

Un cop li vaig explicar la tarda em va dir que no sap que fer amb en P y en A, ja que quan estan junts es descontrolen totalment i que intentarà buscar una altra alternativa.