Ahi va ser el meu últim dia al centre, vaig aprofitar tot moment: observant y fent una reflexió sobre tot allò que veia.
La tarda va esta moguda, en un primer moment per un conflicte que va passar el dia anterior, a un nen li van desaparèixer uns cromos de la mochilla, així que els educadors van aprofita l’hora del berenar quan hi eran quasi tots els nens per parlar-ne y buscar una solució, aquesta era que si no aparexien els cromos el dimarts, cada nen hauria de comprar un paquet per tal d’arribar a la quantitat de cromos que li faltaven. Els nens no hi estaven d’acord, ja que deien que ells no havien sigut i que no volien comprar-los. Crec que és una solució correcta, això farà també reflexionar als nens d’aquest fet i vuere que encara que siguin uns cromos el fet de robar no està bé.
L’hora del reforç va ser mogudet, els que feien informàtica hi eren molt tranquils, ja que feien algunes activitats de reforç però després podien jugar a jocs online, això fa que tinguin molt més interès per allò que estan fent, però aquells que feien deures no hi estaven molt concentrats, estaven pendents d’altres coses com ara: dels que hi eren als ordinadors, de parlar d’altres coses que no hi venien al cas, etc.
Ahí va ser un dia especial i diferent a la resta de dimecres vem anar a fer uns tallers de Sant Jordi a prop del centre. Allà podien fer des de: dibuixos, punts de llibre, roses de paper, etc. Molts d’ells no volien participar, ja que deien ” estos es para pequeños y no para niños de sexto…” . Possiblement si que podria ser per a nens més petits, però crec que també va ser adequeat fer aquesta activitat, j que no ens dedicariem a fer deures o reforç, i d’ aquesta manera es diverteixen entre ells.
Un cop van recollir els tallers va començar una obra de teatre que feien a la plaça, en ella explicaven la llegenda de Sant Jordi, però d’una forma diferent.
Quanva terminar l’acte ens vam dirigir cap el centre, pero no va ser una bona tornada; els nens estavens esbarrats, cridaners i no paraven de barrelar-se entre ells.
Un cop arribat al centre en M, va agafar un per un a cada nen per parlar-ne del que hi havia passat. Trobo bé el gest d’agafar-los un per un i no parlar-ho en conjunt, ja que segurament començarien a barallar-se de qui havia començat.
Quan acabaven de parlar amb ell, els educadors li donaven una rosa per familia com motiu de celebració d’aquesta diada
El dimecres a l’hora de fer els deures amb els nens en M em va dir que aquell dia estigues a l’altre aula, ja que només hi havia dos nens, en P i en A i a l’altre aula hi havia més nens. La tarda d’estudi no va començar bé, estaven molt moguts i només tenien ganes de jugar, sobretot a PRESSING CASH. Aquesta estona va ser una mica caos, ja que es posaven de peus i començaven a tirar-se al terra i fent que es barrejaven. Vaig intentar separar-los, però vaig tenir que avisar a en M perquè no paraven quiets. En aquell moment ell em va canviar d’aula i vaig estar amb els nens que hi era cada dimecres. Aquella estona va ser més tranquil·la que altres vegades. Els nens feien la seva feina i no es molestaven els uns als altres, inclòs quan volien ajuda o demanaven sense cridar. Aquest fet em va sorprendre molt de la Y, ja que és una nena que li agrada cridar l’atenció i veig que cada cop és molt més respectuosa amb els companys, inclòs amb els educadors del centre. (més…)
Un nou conflicte… Ahir un altre cop en P va tenir conflicte amb en M, però aquesta vegada a l’hora de sopar. Quan tots ja hi érem a taula, en P va començar a dir paraulotes i altres paraules mal sonants. En escoltar això en M li va dir que hi l’hora de sopar i que això no es deia, però en P va començar a BACILAR-li per tal de cridar l’atenció dels de la taula, ja que quan ho feia la Y i en A, concretament, reien constantment. Aquest li va dir que si ho fa una altra vegada aniria a la cuina a sopar sol. En P va continuar, fins i tot a fer-li burla, llavors en M li va agafar el plat del P i el va portar a la cuina. Mentre passava això els demés de la taula reien i els van cridar l’atenció.Un cop tots vam acabar de sopar en M va parlar amb en P en un aula. Aquesta acció ho trobo molt correcte, ja que si ho hagués fet davant de tothom el nen continuaria burlant-se d’ell i pujar encara més el to, d’aquesta manera no pot cridar l’atenció dels demés i també poden parlar d’una forma molt més tranquil·la.
Avui ha estat un dia molt mogut al centre, ja que a l’hora del joc hi hagut algunes baralles i els nens estaven molt cridaners. Una d’elles ha estat amb els nens del meu grup, que estaven jugant al UNO. Tot a començat per que la H. es pensava que en J hi havia fet trampes, llavors la Y li ha defensat. Aqui va começar el conflicte entre la Y i la H, amb insults, i fins i tot tirar-se les cartes per sobre la taula i pel terra.
Aqui es quant els educadors han agafat un per un a cada nen que hi era jugant cap una sala per que li expliques que hi havia passat. Al cap de l’estona tot s’havia solucionat i van començar de nou a jugar.
Mentre jo hi era amb la meitat del meu grup en l’aula de informàtica fent deures i activitats per ordinador, vaig escoltar al passadís com un nen del meu grup discutia amb en M perquè no es posava a fer els deures pel dia següent. El nen discutia amb la veu alçada, en canvi en M intentava tranquil·litzar-lo i dient-li que ho hauria de fer, que no hi havia una altra solució. Com que el nen va arribar a petits insults en M li va advertir que si seguia així el dia següent no podria venir al centre, ja que no hi tenia un comportament adequat. Així que al cap dels 5 minuts va entrar a la seva aula i es va posar a fer els deures fins l’hora de sopar. (més…)
Quan he entrat al centre ha vingut la B, una de les educadores, i m’ha dit que una de les nenes del meu grup hi era amb una perruquera tallant-se el cabell, ja que estava fent un tractament per els polls i la cosa sembla que va millorant cada setmana. Des de el moment que vaig entrar fins l’arribada dels nens en M m’ha fet una carpeta amb una sèrie de documents del centre, com ara: objectius del centre, objectiu del grup dels grans, etc. que més endavant anirà ampliant per tal de poder fer-ne la memòria del centre. També m’ha dit que em deixaria aquest espai per anar fent el meu treball.
