Classificat com a: Empatia/ assertivitat, actuació, metodologia/tècnica, usuaris
Com cada tarda a l’hora de fer reforç ens dividim en grups, aquest cop em va tocar només amb A i la H. durant la primera estona en A volia que estigués només per ell i no parava de cridar perquè hi anés al seu costat, llavors en M va agafar a la H i se la va emportar al seu grup.
Ahi el meu cap de pràctiques em va estar parlant sobre les diferents tasques que hi feien en el centre i dels diferents passos que han de fer per poder ingressa a l’usuari al centre.
Els educadors tenen molta tasca a fer, nosaltres en les pràctiques només veiem la punta del iceberg, però tot el que hi ha per sota és molta feina. Aquest fan un seguiment trimestralment per cada nen, és a dir, cada educador farà l’avaluació dels 10 nens que tenen i veure si han assolit els objectius desitjats o aquells que prioritzen més.
Aquí et comences a donar que n’hi ha molta feina a fer com ara: parla amb els serveis socials, parlar amb les professor del col·legi, amb familiars, etc. per tal de poder millorar diferents àrees de la persona.
Un nou conflicte… Ahir un altre cop en P va tenir conflicte amb en M, però aquesta vegada a l’hora de sopar. Quan tots ja hi érem a taula, en P va començar a dir paraulotes i altres paraules mal sonants. En escoltar això en M li va dir que hi l’hora de sopar i que això no es deia, però en P va començar a BACILAR-li per tal de cridar l’atenció dels de la taula, ja que quan ho feia la Y i en A, concretament, reien constantment. Aquest li va dir que si ho fa una altra vegada aniria a la cuina a sopar sol. En P va continuar, fins i tot a fer-li burla, llavors en M li va agafar el plat del P i el va portar a la cuina. Mentre passava això els demés de la taula reien i els van cridar l’atenció.Un cop tots vam acabar de sopar en M va parlar amb en P en un aula. Aquesta acció ho trobo molt correcte, ja que si ho hagués fet davant de tothom el nen continuaria burlant-se d’ell i pujar encara més el to, d’aquesta manera no pot cridar l’atenció dels demés i també poden parlar d’una forma molt més tranquil·la.
Mentre jo hi era amb la meitat del meu grup en l’aula de informàtica fent deures i activitats per ordinador, vaig escoltar al passadís com un nen del meu grup discutia amb en M perquè no es posava a fer els deures pel dia següent. El nen discutia amb la veu alçada, en canvi en M intentava tranquil·litzar-lo i dient-li que ho hauria de fer, que no hi havia una altra solució. Com que el nen va arribar a petits insults en M li va advertir que si seguia així el dia següent no podria venir al centre, ja que no hi tenia un comportament adequat. Així que al cap dels 5 minuts va entrar a la seva aula i es va posar a fer els deures fins l’hora de sopar. (més…)
