Ha costat molt trobar un possible dilema ètic en el centre, però crec que aquest podria servir.
La malloria dels nens són de pares separats i durant l’any mantenen més contacte amb un del membre de la família, llavors quan arriba qualsevol festa, com ara: Nadal, Setmana Santa, algun pont… aquest se’n van amb amb el pare o mare que no veuen molt sovint. Molts d’ells no volen anar per qüestions X, però tenen l’obligació d’anar-hi, ja que són menors d’edat.
Quan aquest tornen, veiem que estan molt alterats, i el seu procés educatiu retorna pitjo de com hi era al centre, inclós m’he fitxat en un del nens de que quan li passa torna molt més callat i quasi no es relaciona amb cap nen. D’aquesta manera haurem de intentar que el nen arribi fins els objectius que haviem aconseguit a partir de fer noves tutories, intentar que millori tan en els estudis com en les relacions…
Ahí va ser un dia especial i diferent a la resta de dimecres vem anar a fer uns tallers de Sant Jordi a prop del centre. Allà podien fer des de: dibuixos, punts de llibre, roses de paper, etc. Molts d’ells no volien participar, ja que deien ” estos es para pequeños y no para niños de sexto…” . Possiblement si que podria ser per a nens més petits, però crec que també va ser adequeat fer aquesta activitat, j que no ens dedicariem a fer deures o reforç, i d’ aquesta manera es diverteixen entre ells.
Un cop van recollir els tallers va començar una obra de teatre que feien a la plaça, en ella explicaven la llegenda de Sant Jordi, però d’una forma diferent.
Quanva terminar l’acte ens vam dirigir cap el centre, pero no va ser una bona tornada; els nens estavens esbarrats, cridaners i no paraven de barrelar-se entre ells.
Un cop arribat al centre en M, va agafar un per un a cada nen per parlar-ne del que hi havia passat. Trobo bé el gest d’agafar-los un per un i no parlar-ho en conjunt, ja que segurament començarien a barallar-se de qui havia començat.
Quan acabaven de parlar amb ell, els educadors li donaven una rosa per familia com motiu de celebració d’aquesta diada
Ahi el meu cap de pràctiques em va estar parlant sobre les diferents tasques que hi feien en el centre i dels diferents passos que han de fer per poder ingressa a l’usuari al centre.
Els educadors tenen molta tasca a fer, nosaltres en les pràctiques només veiem la punta del iceberg, però tot el que hi ha per sota és molta feina. Aquest fan un seguiment trimestralment per cada nen, és a dir, cada educador farà l’avaluació dels 10 nens que tenen i veure si han assolit els objectius desitjats o aquells que prioritzen més.
Aquí et comences a donar que n’hi ha molta feina a fer com ara: parla amb els serveis socials, parlar amb les professor del col·legi, amb familiars, etc. per tal de poder millorar diferents àrees de la persona.
El dimecres a l’hora de fer els deures amb els nens en M em va dir que aquell dia estigues a l’altre aula, ja que només hi havia dos nens, en P i en A i a l’altre aula hi havia més nens. La tarda d’estudi no va començar bé, estaven molt moguts i només tenien ganes de jugar, sobretot a PRESSING CASH. Aquesta estona va ser una mica caos, ja que es posaven de peus i començaven a tirar-se al terra i fent que es barrejaven. Vaig intentar separar-los, però vaig tenir que avisar a en M perquè no paraven quiets. En aquell moment ell em va canviar d’aula i vaig estar amb els nens que hi era cada dimecres. Aquella estona va ser més tranquil·la que altres vegades. Els nens feien la seva feina i no es molestaven els uns als altres, inclòs quan volien ajuda o demanaven sense cridar. Aquest fet em va sorprendre molt de la Y, ja que és una nena que li agrada cridar l’atenció i veig que cada cop és molt més respectuosa amb els companys, inclòs amb els educadors del centre. (més…)
Ahir va ser una tarda una mica diferent. Desprès del berenar no es van a posar directament a fer els deures, sinó van fer una assemblea. Aquesta consisteix en parlar de totes les activitats que havien fet els divendres per la tarda d’aquell trimestre i afegir d’altres que volien fer per el 3er i votar-les.Es van posar molt neguitosos, tots parlaven a l’hora i això feia que s’allargués més. Com es va allargar més del conté van començar a no fer cas, ja que molts tenien deures i no volien fer-la perque d’aquesta manera estaven perden temps per fer-los.Finalment es van tranquil·litzar, i van fer la votació per veure quines activitats es podrien fer.
