Classificat com a: Fets extraordinaris/valoració, Funció educador/ treball en equip, general, usuaris
Dimecres 6 de febrer va ser el meu primer dia de pràctiques en un centre obert del barri del Gorg, Badalona. A les 16:15 ja hi era a la porta del centre, estava nerviosíssima i vaig tocar el timbre, em va obrir la porta una de les educadores i em va dir que esperés en la sala dels educadors perquè el meu cap de pràctiques hi era parlant amb una mare. Aquell moment em va servir per tranquil·litzar-me, vaig seure fins que va venir el meu cap de pràctiques. Em va oferir prendre un cafè al costat del centre, aquest gest em va tornar a tranquil·litzar i d’aquesta manera també comencés a tenir relacions amb els demés treballadors. En aquella estona em va posar al dia de tots els nens que hi havia en el meu grup dels grans (amb nens de 4rt, 5é i 6é), d’aquesta manera jo ja hi anava una mica més preparada.
Als 10 minuts ja era l’hora d’entrar, en la porta ja hi havia uns quants nens esperant i una de les mares, i ens van presentar. Quan vaig entrar em vaig dirigir cap a la sala on els nens tenen el jocs de taula, allà ja hi havia una noia i va començar a parlar amb mi, i a mida que anaven passant els minuts el cap de pràctiques m’anava presentant als nens amb qui estaria, i em van oferir si volia jugar amb ells fins l’ hora de berenar. Quan vaig seure en la cadira cada cop hi estava més agust i poc a poc els nervis s’anaven passant.
Sobre les 16:50 van començar els nens a recollir les taules i van tornar a seure, ja que era l’hora de repartir el berenar. Els nens poden escollir entre llet i suc, pot anar a acompanyat de galetes fins un màxim de 5; els nenes que prenen suc poden acompanyar-lo de galetes o fruita i per últim si volem poden prendre un tros de xocolata. A mida que els nens acabaven, agafaven el seu got, el portaven a la cuina i agafaven jocs fins l’hora de començar les activitats. Cal afegir que els dimecres poden jugar al futbolí, els que volen, han d’apuntar-se en una llista amb la seva parella i tenen que ser responsables en quin torn participen i no apuntar-se de nou fins que tots els de la llista hagin participat. Així que un nen es va apropar sense conèixer-me (ja que era del grup dels petits) em va oferir ser la seva parella, així que jo vaig acceptar. Va ser un gest per a mi important ja que volia que hi participés en el joc.
A les 6 cada nen recull el que ha agafat i se’n va cap a la seva aula, allà dividim el grup dels grans en dos. El meu cap de pràctiques es va quedar amb dos nens (encara que es passa sovint a l’aula del costat on era jo per veure si hi havia algun problema o dubtes.) acabant els deures o fent fitxes de reforç, un dels nens és nascut aquí i de pares espanyols, és un nen que li costa molt posar-se a fer els deures; i l’altre és un nen llatinoamericà, no se ven bé de quin país és. Té molt bona relació amb tots els nens del grup i amb els dels demés grups (petits i adolescents) i en l’altre on em vaig quedar jo, amb 4 nenes i un nen. . Amb el grup amb qui em vaig quedar hi havia dues nenes de pares marroquins però nascudes a Catalunya. Una d’elles va a sisè de primària, parlant amb ella no té problemes per entendre el català, ni per llegir-ho ni per escriure’l, la segona va a quart de primària, aquesta té problemes per llegir el català ja que hi ha sons que li costa pronunciar. A part d’aquestes dos tinc una nena gitana que és molt tímida, però a mida que vas parlant amb ella va agafant confiança i ha mantenir conversa; també tinc un nen de pares Espanyols i també nascut aquí, en l’estona que vaig estar en la saleta amb ells és un nen que no té molta relació amb els demés, suposo que serà un nen tímid, però si que és un noi treballador. I per últim una altra nena, aquesta és també espanyola i és una nena que es relaciona amb tots, però sobretot amb una de les nenes marroquines, ja que van estar tota la tarda parlant entre elles. Un cop en al sala amb els nens primer de tot vaig haver de mirar la seva agenda de l’escola per tal de saber si tenien coses per fer, això em sembla adequat, ja que tenen un control del que tenen que fer i per quan. Mentre dues nenes feien els seus deures, jo em vaig quedar amb una de les nenes marroquina, la nena que feia quart, fent reforç de lectura, escriptura i matemàtiques. Em va sobtar les ganes d’aprendre que tenia i l’esforç de preguntar quan no sabia fer alguna cosa. I els altres dos van jugar a jocs didàctics en els ordinadors, ja que no hi tenien deures hi podien utilitzar-los.
A partir de les 19:15 els nens van recollir i es van netejar les mans, mentre que un nen de cada grup tenia la tasca de parar la taula. Així que sobre las 7:30 començaven a sopar, però no només els nens sinó també els educador, això ho trobo adequat, ja que d’aquesta manera apart de introduir nous hàbits alimentaris, com hem de comportar-nos a taula, afegir que els nens veuen que nosaltres també mengem el mateix encara que no ens agradi. Quan acaben se’n van cap el lavabo, agafen el seu escuradents i es netegen les dents. Al acabar, que són sobre les 8, els educadors obren la porta per tal de que els pares puguin recollir-los. Un cop tots els nens es van anar em vaig quedar parlant amb uns quants educadors, d’aquesta manera jo també començava a mantenir relacions amb els demés inclòs amb les voluntàries del centre, i així d’aquesta manera vaig anant adaptant-me al centre. Seguidament, el meu cap de pràctiques em va donar més informació sobre que feien després de la sessió del dia. Una de les coses que trobo correcte és el seguiment de qui ve al centre a partir d’un diari, allà es posa qui ha vingut i qui no, inclòs quan un nen es portat malament a vegades es dóna la situació que no li deixen anar-hi al centre, com si fos un càstig,. Després escriuen que han fet cadascun , si ha sorgit algun problema, quina relació han tingut amb els companys, etc.
Un cop em va explicar tot això em vaig acomiadar dels educadors que hi quedaven al centre fins la setmana vinent.
