Avui va ser un dia especial, vam “celebrar” l’aniversari d’un dels nens més petits del centre, ja que la setmana pasada va fer 7 anys, però com hi estaba malalt no ho van poder fer. Així que després de sopar li vam cantar una cançó d’aniversari, seguidament un dels educadors li va donar un paquet, quan el va obrir va començar a cridar i donar voltes pel menjador, em vaig apropra i li vaig preguntar que hi era, em va dir amb un sonriure enorme: Un patinet!!!
Un cop obert el regal va repartir per tots els nens, educadors i voluntàris un Chupa Chups, ja que la seva avia se’ls va comprar pel centre.
Aquella situació em va agradar molt, tots els educadors, inclós alguns nens estaven contents de veure que li havia agradat el regal.
Així que FELICITATS!
Classificat com a: Empatia/ assertivitat, usuaris | Etiquetes: relació, sensacions
Avui he tingut la sensació de estar més integrada cap els usuaris, ja que a l’hora del reforç normalment quan tenen algun dubte ho preguntaven en M, hi aquesta setmana m’ho van demanar a mi. Sembla que cada cop hi hagi més apropament cap a ells, tan per la meva part com per l’altre. Però no només en l’hora del reforç sinó també m’expliquen coses que els ha passat o fins i tot alguna abraçada per part d’un usuari.
Avui ha estat un dia molt mogut al centre, ja que a l’hora del joc hi hagut algunes baralles i els nens estaven molt cridaners. Una d’elles ha estat amb els nens del meu grup, que estaven jugant al UNO. Tot a començat per que la H. es pensava que en J hi havia fet trampes, llavors la Y li ha defensat. Aqui va começar el conflicte entre la Y i la H, amb insults, i fins i tot tirar-se les cartes per sobre la taula i pel terra.
Aqui es quant els educadors han agafat un per un a cada nen que hi era jugant cap una sala per que li expliques que hi havia passat. Al cap de l’estona tot s’havia solucionat i van començar de nou a jugar.
Classificat com a: Funció educador/ treball en equip
Ahí vaig anar a la reunió de voluntaris a San Ignasi de Sarriá. A les 17:45 va començar la reunió amb un text reflexiu, allà mateix vam intercanviar que ens suggeria. Tothom estaven d’acord que tenia molt que veure amb la nostra tasca, sigui de voluntari o d’educador. (més…)
Mentre jo hi era amb la meitat del meu grup en l’aula de informàtica fent deures i activitats per ordinador, vaig escoltar al passadís com un nen del meu grup discutia amb en M perquè no es posava a fer els deures pel dia següent. El nen discutia amb la veu alçada, en canvi en M intentava tranquil·litzar-lo i dient-li que ho hauria de fer, que no hi havia una altra solució. Com que el nen va arribar a petits insults en M li va advertir que si seguia així el dia següent no podria venir al centre, ja que no hi tenia un comportament adequat. Així que al cap dels 5 minuts va entrar a la seva aula i es va posar a fer els deures fins l’hora de sopar. (més…)
Quan he entrat al centre ha vingut la B, una de les educadores, i m’ha dit que una de les nenes del meu grup hi era amb una perruquera tallant-se el cabell, ja que estava fent un tractament per els polls i la cosa sembla que va millorant cada setmana. Des de el moment que vaig entrar fins l’arribada dels nens en M m’ha fet una carpeta amb una sèrie de documents del centre, com ara: objectius del centre, objectiu del grup dels grans, etc. que més endavant anirà ampliant per tal de poder fer-ne la memòria del centre. També m’ha dit que em deixaria aquest espai per anar fent el meu treball.
Classificat com a: Fets extraordinaris/valoració, Funció educador/ treball en equip, usuaris
El dimecres 13 de febrer vaig tornar al CO, però aquesta vegada a la meva hora d’entrar. El M (el meu cap de pràctiques) em va informar de quines activitats hi faríem durant aquella tarda, em va dir que hi faríem una dinàmica diferent, ja que aquella setmana totes les escoles públiques de Badalona agafaven dos representants per tal de poder fer El Consell de Participació dels Infants. Del centre obert hi van dos en P i la H. Penso que aquest consell és molt útil per els nens, ja que d’aquesta manera poden participar en temes de la nostra ciutat, aquest cop era “ El medi verd”.
Al cap d’una estona em vaig quedar a la sala d’educadors llegint el diari del meu grup, ja que tots els educadors del centre hi eren a una reunió fins l’arribada dels nens. Allà vaig poder veure quines problemàtiques hi tenien els nens, ja sigui de relació, concentració o a nivell acadèmic.
Com sempre a partir de les 5 el timbre del centre va començar a sonar, i a mida que venien els nens es dirigien cap a la sala a jugar fins l’hora de berenar. Com avui era un dia “especial” els nens que hi tenien deures per fer ho feien avans de berenar, ja que després tocava fer l’activitat per el consell. Així que un cop havien berenat i jugat tots junts, els nens es van dirigir cap a les seves aules i M va comentar l’activitat d’aquell dia. Els hi va explicar que havien de fer, consistia en omplir una graella on hi posava quan arbres hi havien, com estaven, si els arbres hi tapaven finestres, etc. d’un carrer determinat, en aquest cas carrer Tortosa i Carrer Industria.
Un cop explicada l’activitat un dels nens no hi va voler anar-hi, vam parlar amb ell però no el vam convèncer, llavors el cap de pràctiques li va posar uns exercicis, ja que es va quedar en el centre i no va voler participa-hi.
Ens vam preparar per sortir al carrer, en un principi els nens no hi estaven molt atens a l’activitat, ja que al sortir del centre estaven més pendents d’alttres coses que per l’activitat,però a mida que anàvem passant es van començar a centrar. Cada cop que algun nen veia alguna cosa que no li agradava ho deia, ho apuntaven i feien una fotografia per tal de justificar-ho, com ara: que hi hagi escombraries al costat dels arbres, o que hi tapin les finestres dels pisos, etc. Durant aquella estona em vaig fixar que hi havia nens que hi participaven en l’activitat, però d’altres el van aprofitar per divertir-se i parlar de les seves coses. També va ser un moment per fixar-me en la relació que hi havia entre ells, vaig veure que hi havia una nena que té una bona relació amb dos companys, però quan hi és amb un no està amb l’altre, no tenen una relació conjunta.
Quan va acabar l’activitat vam tornar al centre i dos nenes van parar la taula per sopar, i per un altre costat anaven preguntant als nens sobre la conclusió de l’activitat : si faltaven arbres, si estaven contents amb el que hi havia… i va sortir que no hi estaven prou contents.
Durant el sopar van sorgir diferents temes a l’hora de sopar, un d’ells va ser sobre el taller de cuina dels divendres. Estaven dient quin plat voleïn fer per tal de fer-lo tots junts i després menjar-lo, la cosa no va queda decidida ja que uns volien fer uns postres i uns altres un plat típic del Marroc.
Un cop acabat el sopar van recollir les seves coses i van marxar cap a casa
.
Classificat com a: Fets extraordinaris/valoració, Funció educador/ treball en equip, general, usuaris
Dimecres 6 de febrer va ser el meu primer dia de pràctiques en un centre obert del barri del Gorg, Badalona. A les 16:15 ja hi era a la porta del centre, estava nerviosíssima i vaig tocar el timbre, em va obrir la porta una de les educadores i em va dir que esperés en la sala dels educadors perquè el meu cap de pràctiques hi era parlant amb una mare. Aquell moment em va servir per tranquil·litzar-me, vaig seure fins que va venir el meu cap de pràctiques. Em va oferir prendre un cafè al costat del centre, aquest gest em va tornar a tranquil·litzar i d’aquesta manera també comencés a tenir relacions amb els demés treballadors. En aquella estona em va posar al dia de tots els nens que hi havia en el meu grup dels grans (amb nens de 4rt, 5é i 6é), d’aquesta manera jo ja hi anava una mica més preparada.
Als 10 minuts ja era l’hora d’entrar, en la porta ja hi havia uns quants nens esperant i una de les mares, i ens van presentar. Quan vaig entrar em vaig dirigir cap a la sala on els nens tenen el jocs de taula, allà ja hi havia una noia i va començar a parlar amb mi, i a mida que anaven passant els minuts el cap de pràctiques m’anava presentant als nens amb qui estaria, i em van oferir si volia jugar amb ells fins l’ hora de berenar. Quan vaig seure en la cadira cada cop hi estava més agust i poc a poc els nervis s’anaven passant.
Sobre les 16:50 van començar els nens a recollir les taules i van tornar a seure, ja que era l’hora de repartir el berenar. Els nens poden escollir entre llet i suc, pot anar a acompanyat de galetes fins un màxim de 5; els nenes que prenen suc poden acompanyar-lo de galetes o fruita i per últim si volem poden prendre un tros de xocolata. A mida que els nens acabaven, agafaven el seu got, el portaven a la cuina i agafaven jocs fins l’hora de començar les activitats. Cal afegir que els dimecres poden jugar al futbolí, els que volen, han d’apuntar-se en una llista amb la seva parella i tenen que ser responsables en quin torn participen i no apuntar-se de nou fins que tots els de la llista hagin participat. Així que un nen es va apropar sense conèixer-me (ja que era del grup dels petits) em va oferir ser la seva parella, així que jo vaig acceptar. Va ser un gest per a mi important ja que volia que hi participés en el joc.
A les 6 cada nen recull el que ha agafat i se’n va cap a la seva aula, allà dividim el grup dels grans en dos. El meu cap de pràctiques es va quedar amb dos nens (encara que es passa sovint a l’aula del costat on era jo per veure si hi havia algun problema o dubtes.) acabant els deures o fent fitxes de reforç, un dels nens és nascut aquí i de pares espanyols, és un nen que li costa molt posar-se a fer els deures; i l’altre és un nen llatinoamericà, no se ven bé de quin país és. Té molt bona relació amb tots els nens del grup i amb els dels demés grups (petits i adolescents) i en l’altre on em vaig quedar jo, amb 4 nenes i un nen. . Amb el grup amb qui em vaig quedar hi havia dues nenes de pares marroquins però nascudes a Catalunya. Una d’elles va a sisè de primària, parlant amb ella no té problemes per entendre el català, ni per llegir-ho ni per escriure’l, la segona va a quart de primària, aquesta té problemes per llegir el català ja que hi ha sons que li costa pronunciar. A part d’aquestes dos tinc una nena gitana que és molt tímida, però a mida que vas parlant amb ella va agafant confiança i ha mantenir conversa; també tinc un nen de pares Espanyols i també nascut aquí, en l’estona que vaig estar en la saleta amb ells és un nen que no té molta relació amb els demés, suposo que serà un nen tímid, però si que és un noi treballador. I per últim una altra nena, aquesta és també espanyola i és una nena que es relaciona amb tots, però sobretot amb una de les nenes marroquines, ja que van estar tota la tarda parlant entre elles. Un cop en al sala amb els nens primer de tot vaig haver de mirar la seva agenda de l’escola per tal de saber si tenien coses per fer, això em sembla adequat, ja que tenen un control del que tenen que fer i per quan. Mentre dues nenes feien els seus deures, jo em vaig quedar amb una de les nenes marroquina, la nena que feia quart, fent reforç de lectura, escriptura i matemàtiques. Em va sobtar les ganes d’aprendre que tenia i l’esforç de preguntar quan no sabia fer alguna cosa. I els altres dos van jugar a jocs didàctics en els ordinadors, ja que no hi tenien deures hi podien utilitzar-los.
A partir de les 19:15 els nens van recollir i es van netejar les mans, mentre que un nen de cada grup tenia la tasca de parar la taula. Així que sobre las 7:30 començaven a sopar, però no només els nens sinó també els educador, això ho trobo adequat, ja que d’aquesta manera apart de introduir nous hàbits alimentaris, com hem de comportar-nos a taula, afegir que els nens veuen que nosaltres també mengem el mateix encara que no ens agradi. Quan acaben se’n van cap el lavabo, agafen el seu escuradents i es netegen les dents. Al acabar, que són sobre les 8, els educadors obren la porta per tal de que els pares puguin recollir-los. Un cop tots els nens es van anar em vaig quedar parlant amb uns quants educadors, d’aquesta manera jo també començava a mantenir relacions amb els demés inclòs amb les voluntàries del centre, i així d’aquesta manera vaig anant adaptant-me al centre. Seguidament, el meu cap de pràctiques em va donar més informació sobre que feien després de la sessió del dia. Una de les coses que trobo correcte és el seguiment de qui ve al centre a partir d’un diari, allà es posa qui ha vingut i qui no, inclòs quan un nen es portat malament a vegades es dóna la situació que no li deixen anar-hi al centre, com si fos un càstig,. Després escriuen que han fet cadascun , si ha sorgit algun problema, quina relació han tingut amb els companys, etc.
Un cop em va explicar tot això em vaig acomiadar dels educadors que hi quedaven al centre fins la setmana vinent.
Classificat com a: Uncategorized
Somi! ja comencem les pràctiques!
Classificat com a: Uncategorized
Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!
