Durant aquestes 60 hores, encara que siguin curtes he pogut aprendre moltes coses, no només dels educador sinó també aprens coses dels usuaris que et fan reflexionar un cop termines les sessions de pràctiques.
Ahi no em vaig poder acomidarar de tots els nens, però ser que molt aviat hi tornaré, encara que hi sigui a fer una visita curta.
Ahi va ser el meu últim dia al centre, vaig aprofitar tot moment: observant y fent una reflexió sobre tot allò que veia.
La tarda va esta moguda, en un primer moment per un conflicte que va passar el dia anterior, a un nen li van desaparèixer uns cromos de la mochilla, així que els educadors van aprofita l’hora del berenar quan hi eran quasi tots els nens per parlar-ne y buscar una solució, aquesta era que si no aparexien els cromos el dimarts, cada nen hauria de comprar un paquet per tal d’arribar a la quantitat de cromos que li faltaven. Els nens no hi estaven d’acord, ja que deien que ells no havien sigut i que no volien comprar-los. Crec que és una solució correcta, això farà també reflexionar als nens d’aquest fet i vuere que encara que siguin uns cromos el fet de robar no està bé.
L’hora del reforç va ser mogudet, els que feien informàtica hi eren molt tranquils, ja que feien algunes activitats de reforç però després podien jugar a jocs online, això fa que tinguin molt més interès per allò que estan fent, però aquells que feien deures no hi estaven molt concentrats, estaven pendents d’altres coses com ara: dels que hi eren als ordinadors, de parlar d’altres coses que no hi venien al cas, etc.
Ahi va ser el meu penúltim dia de pràctiques, vaig intentar aprofitar tot moment per gaudir dels últims dies de pràctiques, intentant aprendre alguna cosa més i sobre tot observant atentament tot allò que passava.
La tarda va anar relativament bé, el meu grup de reforç es va dividir en els que feien informàtica, els que feien deures i els de reforç. Mentre que a laltre sala hi era la voluntària amb el cap de pràctiques i en P i A. Van estar quasi tota la tarda cridant-se coses entre Y (que hi era a la meva sala) i en A que hi era a l’altre. Encara no se que li pot passar en A, cada cop el veig molt més nervios i insultant als companys, ja sigui per “jugar” o per una baralla. Cal dir que fa tres dimecres que hem diu que s’ha barallat amb algun nen de l’escola i que l’han castigat, però tot això s’ho prent com una gràcia encara que li diguis tot el contrari.
A l’hora de sortir els nens, alguns d’ells es van quedar a dins la sala per que encara no hi eren els pares o perque estaven parlant amb l’educador corresponent del seu fill. Mentre que venien els pares els nens podien jugar algun joc de taula amb la resta de companys o amb els educadors.
Quan el dimecres vaig entrar al centre, els educadros hi eren tots reunits en una sala amb l’educadora de la zona, en aquesta estona parlan dels casos dels nens i la seva trajectòria. Trobo que és un moment en el qual poden intercanviar diferents visions sobre l’usuari i entre tots afavorir la millora de la situació.
Quan va acabar la reunió van començar a venir els nens, i comença l’hora de lloc. Me fixat que últimament els nens estàn molt nerviosos a l’hora del joc, sobretot els adolescents i com sempre en A. Vaig parlar d’això amb el cap de pràctiques i em va dir que encara no havia pogut parlar amb ell, però que cada cop el veia molt més nervios i que no para de fer el xivarri i la nosa als demés companys.
L’estona de reforç i dels deures va ser molt tranquil·la, cadascun va fer la seva feina i sense cap problema, encara que la H, estaba molt desconcentrada i estava més pendent del que feien els demés que el que li estaba explicant.
L’hora de sopar va ser molt tranquil·la, encara que el que hi havia no els hi agradava gens, però veig que cada vegada es queixen més i s’ho menjen sense cap queixa.
Com cada tarda a l’hora de fer reforç ens dividim en grups, aquest cop em va tocar només amb A i la H. durant la primera estona en A volia que estigués només per ell i no parava de cridar perquè hi anés al seu costat, llavors en M va agafar a la H i se la va emportar al seu grup.
Ha costat molt trobar un possible dilema ètic en el centre, però crec que aquest podria servir.
La malloria dels nens són de pares separats i durant l’any mantenen més contacte amb un del membre de la família, llavors quan arriba qualsevol festa, com ara: Nadal, Setmana Santa, algun pont… aquest se’n van amb amb el pare o mare que no veuen molt sovint. Molts d’ells no volen anar per qüestions X, però tenen l’obligació d’anar-hi, ja que són menors d’edat.
Quan aquest tornen, veiem que estan molt alterats, i el seu procés educatiu retorna pitjo de com hi era al centre, inclós m’he fitxat en un del nens de que quan li passa torna molt més callat i quasi no es relaciona amb cap nen. D’aquesta manera haurem de intentar que el nen arribi fins els objectius que haviem aconseguit a partir de fer noves tutories, intentar que millori tan en els estudis com en les relacions…
Ahí va ser un dia especial i diferent a la resta de dimecres vem anar a fer uns tallers de Sant Jordi a prop del centre. Allà podien fer des de: dibuixos, punts de llibre, roses de paper, etc. Molts d’ells no volien participar, ja que deien ” estos es para pequeños y no para niños de sexto…” . Possiblement si que podria ser per a nens més petits, però crec que també va ser adequeat fer aquesta activitat, j que no ens dedicariem a fer deures o reforç, i d’ aquesta manera es diverteixen entre ells.
Un cop van recollir els tallers va començar una obra de teatre que feien a la plaça, en ella explicaven la llegenda de Sant Jordi, però d’una forma diferent.
Quanva terminar l’acte ens vam dirigir cap el centre, pero no va ser una bona tornada; els nens estavens esbarrats, cridaners i no paraven de barrelar-se entre ells.
Un cop arribat al centre en M, va agafar un per un a cada nen per parlar-ne del que hi havia passat. Trobo bé el gest d’agafar-los un per un i no parlar-ho en conjunt, ja que segurament començarien a barallar-se de qui havia començat.
Quan acabaven de parlar amb ell, els educadors li donaven una rosa per familia com motiu de celebració d’aquesta diada
Ahi el meu cap de pràctiques em va estar parlant sobre les diferents tasques que hi feien en el centre i dels diferents passos que han de fer per poder ingressa a l’usuari al centre.
Els educadors tenen molta tasca a fer, nosaltres en les pràctiques només veiem la punta del iceberg, però tot el que hi ha per sota és molta feina. Aquest fan un seguiment trimestralment per cada nen, és a dir, cada educador farà l’avaluació dels 10 nens que tenen i veure si han assolit els objectius desitjats o aquells que prioritzen més.
Aquí et comences a donar que n’hi ha molta feina a fer com ara: parla amb els serveis socials, parlar amb les professor del col·legi, amb familiars, etc. per tal de poder millorar diferents àrees de la persona.
El dimecres a l’hora de fer els deures amb els nens en M em va dir que aquell dia estigues a l’altre aula, ja que només hi havia dos nens, en P i en A i a l’altre aula hi havia més nens. La tarda d’estudi no va començar bé, estaven molt moguts i només tenien ganes de jugar, sobretot a PRESSING CASH. Aquesta estona va ser una mica caos, ja que es posaven de peus i començaven a tirar-se al terra i fent que es barrejaven. Vaig intentar separar-los, però vaig tenir que avisar a en M perquè no paraven quiets. En aquell moment ell em va canviar d’aula i vaig estar amb els nens que hi era cada dimecres. Aquella estona va ser més tranquil·la que altres vegades. Els nens feien la seva feina i no es molestaven els uns als altres, inclòs quan volien ajuda o demanaven sense cridar. Aquest fet em va sorprendre molt de la Y, ja que és una nena que li agrada cridar l’atenció i veig que cada cop és molt més respectuosa amb els companys, inclòs amb els educadors del centre. (més…)
